L'inspirador d'aquest projecte va ser un lama tibetà, Lama Thubten Yeshe (1935-1984), que va veure la necessitat d'una educació que afavoreixi una vida que permeti desenvolupar el potencial humà en la seva plenitud, en un món modern, secularitzat i globalitzat. Li va donar el nom d'Universal Education.

El 1982, en el I Congrés Internacional d'Educació Universal, celebrat a Itàlia, al qual van assistir personalitats del món de l'educació, la psicoteràpia, els estudis per a la pau i destacats líders espirituals com S.S. el Dalai-Lama, Lama Thubten Yeshe va dir el següent:

“El món necessita una educació renovada, perquè l'actual ja no connecta amb la intel•ligència de la societat contemporània. Avui en dia, la majoria de les persones no coneixen la seva pròpia realitat, la totalitat complexa de la seva naturalesa humana. Algunes persones no accepten el seu costat espiritual, i altres no accepten la realitat científica; si la humanitat aprengués a comprendre i conjugar aquests dos aspectes de la realitat, el científic i l'espiritual, els éssers humans s'alliberarien tant físicament com mentalment. Perquè si canvies la teva visió de la realitat, la realitat canvia. Per això, conèixer-te a tu mateix, la teva psicologia, el teu cos... significa educar-te. Això és educació universal. Crec que tot això pot ser comunicat en un llenguatge universal, perquè totes les nacions, cultures, religions i filosofies contenen en elles mateixes una gran herència de saviesa, i es pot utilitzar aquesta saviesa per crear una educació universal”.

Després del congrés, es van crear diverses escoles en diferents llocs del món i multitud de projectes dedicats als joves, a les persones que són a la presó, als empresaris, a les teràpies naturals... a més d'una fundació benèfica amb seu a Londres, anomenada FDCW (Foundation for Developing Compassion and Wisdom) que intenta comunicar i ajudar totes les persones que integren aquests projectes (vegeu apartat "EU en el món").